Quan no mirava ningú jugava amb el gest femení
Enfront de l’espill curiós d'aquell mon restringit
Em provava un vestit, m'excitava amb mi
Menys mal que ningú m'ha vist

Érem dos amics estirats al llit jugant a vore qui es mes fort
I ens fregàvem el cos, i en excitar-nos notàvem que ens creixa l'os
Mai ho vam parlar, massa debutants
Per saber ficar-li un nom

Quan gravava no m’agradava, la veu no em sonava prou greu
Qui va a sentir el que tinc a dir si no sone com un home deu?
Fòbia a la pròpia veu i s'em cau el relleu
No, no, No soc qui suposeu

Que vam néixer nues i des de llavors tot ha sigut travestisme
El binarisme es per a màquines. Nosaltres som un abisme
Definir-se és limitar-se, jo no vull podar les branques
Jo vull fluir sense tanques

I viure escarbant tastant els verins
Els actes reflexes i essències complexes
I viure escarbant tastant els verins
De sexes annexes i essències complexes arqueòleg de mi

Ens han educat en gàbies socials com a rates de laboratori
Dicotomia, rols establerts, disciplina i reformatori
Obedient i elegant, tranquil·leta i cordial
Baixem el teló, tanquem la funció; tinc el gènere que trio jo
Comments (0)
The minimum comment length is 50 characters.
Information
There are no comments yet. You can be the first!
Login Register
Log into your account
And gain new opportunities
Forgot your password?