La tieta Francesco Guccini

La despertarà el vent d'un colpo als finestrons
És tan grand i ample el llit... I són freds sos llençols...
Amb els ulls mig tancats, buscarà un'altra mà
Sense trobar ningú, com ahir, com demà

La seva soledat és el fidel amant
Que coneix el seu cos, plec a plec, pam a pam...
Escoltarà el miol d'un gat castrat i vell
Que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern

Un missal adormit damunt la tauleta
I un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta
Un missal adormit damunt la tauleta
I un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta

Un mirall esquerdat li dirà: "Ja et fas gran
Com'è passato el temps! Com han volat els anys!
Com somnis da juvent pels carrers s'han perdut!
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!..."

La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:
Con l'orgull de qui té algú, per escalfar-li el llit
Cada dia el mateix: agafar l'autobús
Per treballar al despatx d'un advocat gandul

Amb qui en altre temps ella es feia l'estreta
D'això fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta
Amb qui en altre temps ella es feia l'estreta
D'això fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta