El bròquil Manel

No dic que tots els dies siguin de sol
Tampoc dic que tots els divendres siguin de festa
No t'exigeixo que tornis pregant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques, parlant-me d'ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fas noi
Que marxessis sense dir-me on naves
Ai Ramon, que se t'ha acabat el, el bròquil

Jo sé que no sóc Sant Pere, però ara podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, per aquesta fresca
Malcarada que t'embruta amb carmí

Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser
Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser

No puc demanar que l'hivern em perdoni el roser
Ni puc exigir d'una alzina que em doni peres
No puc demanar eternitat a un ridícul mortal
Ni anar alimentant a les truges amb faves tendres
Ai Dolors no sé què et passa, no sé què et passa
Que ja no rius les meves gràcies
Ai Ramon, ara ja no estàs per, per hòsties

Jo sé que no sóc Sant Pere, però ara podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això per aquesta fresca
Malcarada que t'embruta amb carmí